fbpx

Reflexions sobre el contacte a classe

Voldria compartir amb vosaltres unes reflexions arran d’un escàndol d’abús d’un professor de ioga Iyengar als Estats Units. Una investigació independent ha provat, fora de dubte, que el professor aprofitava la seva autoritat per fer tocaments a les zones íntimes d’algunes alumnes durant les classes. Això va passar durant anys, i les alumnes no ho denunciaven per por de ser defenestrades del sistema de formació, on justament el professor era un dels examinadors.

Tan greu com aquests abusos ha estat que l’ambient de les classes impedia qualsevol crítica o denuncia i que, quan per fi una d’elles ho va denunciar, es va minimitzar i ocultar. Per fi, amb la investigació, aquest professor ha estat apartat i s’ha iniciat una reflexió de la comunitat sobre els fets.

Per a mi hi ha dos apartats importants:
1) la pertinència de tocar els alumnes a classe. Ajustar físicament té uns avantatges clars en la transmissió del coneixement. Tot i que quan fem ioga sovint parlem de parts properes als genitals o als pits (parlant clar) crec que tots tenim clar que hem deixat a part la sensualitat del cos, tal com un metge ho fa quan examina un pacient. A classe intentem demanar permís, o qui sigui molt evident, abans de tocar algú, i fer-ho acompanyant-ho amb la paraula.
Però també ha de ser natural que algú no vulgui ser tocat. Senzillament no ho vol, i hauria de poder-ho dir sense sentir-se jutjat. Si us plau, de veritat, digueu-ho si preferiu evitar el contacte. Sinó no ho podem saber i és pitjor per a tots.

2) el model d’ensenyament que s’ha transmès des de Pune (la seu del ioga Iyengar) ha estat extremadament antiquat, basat en una autoritat forta. Era comú demanar a l’alumne de traspassar la voluntat per arribar més enllà, i he vist ajustaments on l’alumne sortia plorant de classe, i he vist professors humiliant en públic a alumnes (ho he vist jo en persona). Cal ser també absolutament clar que mai he vist cap tocament sexual ni n'havia sentit a parlar.

Tinc un gran afecte pel Sr. Iyengar, pel seu gran llegat i la seva capacitat de recerca i innovació i per això puc entendre que, com una persona nascuda en unes condicions molt difícils, tingués unes maneres de fer que avui semblen dures. Per això crec que és responsabilitat nostra, els professors, de fer evolucionar el mètode, i de revisar els nostres models d’ensenyament i d’aprenentatge. On ens hem equivocat, ensenyant? Què hem permès, aprenent?
Crec, espero i n’estic convençut, que els alumnes de l’Espai de ioga us heu trobat unes condicions on heu pogut practicar en pau, aprendre i gaudir, i que quan ara llegiu tot això no enteneu en absolut quina relació té amb el que fem a classe. Si és així, seran bones notícies.

Us passo el discurs de d’Abhijata, la neta de BKS. Iyengar, a la convenció dels EEUU (gràcies als amics d'Aditya per compartir-lo)

https://www.facebook.com/JannaQYoga/videos/570029643486493/

I també una crítica d’una antiga professora:
https://www.donnafarhi.co.nz/pedagogy-of-abuse/


© 2019 Espai de ioga Girona Rambla de la Llibertat, 6, 4 | 17004 Girona david@espaideioga.cat | +34-655341258