• Moments de calma
    Moments de calma

    Moments de calma

  • Fem la pràctica més senzilla
    Fem la pràctica més senzilla

    Amb el mètode Iyengar arribem amb més seguretat a les àssanes.

  • Arriba on vulguis
    Arriba on vulguis

    Fàcilment tindràs sensacions noves d'obertura i de moviment de l'energia.

  • Aprenentatge personalitzat
    Aprenentatge personalitzat

    Aprenentatge personalitzat

  • Om...
    Om...

    Tot el que aprenem ho transformem en ioga.

  • Pràctica postural assequible
    Pràctica postural assequible

    Pràctica postural assequible

  • Ioga anti-gravetat?
    Ioga anti-gravetat?

    Tenim els suports per estirar bé l'esquena.

  • Sala gran i amb llum
    Sala gran i amb llum

    Som a la Rambla Llibertat, un quart pis preciós. 

El materialisme, un carreró sense sortida

En una entrada anterior vaig presentar uns quants articles científics que havia anat trobant que demostraven que la realitat és molt més complex, possiblement no completament material. Ara estic content de presentar el treball d'un científic i filòsof, Bernardo Kastrup, que m'ha convençut de molt més: que el materialisme és completament irracional.

 

 

La premissa bàsica, des de Descartes, és la dualitat entre ment i matèria: existeix una consciència pensant, nosaltres, i una matèria, a la que podem accedir. Els avenços espectaculars de la ciència (de la tecnologia, més aviat) ens han fet creure que la matèria és l'única cosa essencialment real, i que el problema és veure com podem fer emergir la consciència a partir d'aquests àtoms, que són 'reals'. Un altre problema és que l'existència humana és completament finita, s'acaba amb la mort del cos i, segons sembla, sense sentit i inútil.

Malgrat que molt del que he anat llegint, i la meva intuïció, em deia que això no podia ser veritat, no és fàcil de sostreure's de la creença implícita que tots tenim, que allò que tenim a davant, que veiem, és real, més real que nosaltres. L'obra de Bernardo Kastrup m'ha convençut, des de la raó, que aquesta creença és imperfecte i malintencionada, ideada per destruir l'esperit humà sota una muntanya de deixalles. A continuació provaré de resumir una mica el que ell diu. Realment, si us interessa, us prego que el llegiu directament:

La idea bàsica és la següent: quan treballem a l'ordinador, podem, per exemple, arrossegar un fitxer que es mostra a la pantalla cap al costat, a la paperera per esborrar-lo. Quan fem això, l'acte d'arrossegar el punter del ratolí no té res a veure amb el que passa en realitat: el fitxer no és a la pantalla, no té forma de fulla, ni el portarem a una 'paperera' real. El fitxer està format per un conjunt molt gran de diferencials elèctrics, que emmagatzemen la informació en forma de zeros i uns, i després codificada en informació de més alt nivell - per exemple, aquest article. No ens serviria de res, ni podríem fer-ne res, l'accés a la sèrie de zeros i uns. Seria inútil, impracticable. Necessitem una interfície per actuar-hi, per poder-lo interpretar i transformar. Això és evident, no?

Doncs la realitat és el mateix: els nostres sentits 'interpreten' la realitat, com a sensors que són, per permetre el nostre objectiu principal: sobreviure. No poden físicament ser fidels a la realitat (com una pantalla no és fidel al que representa, és plana), ni tampoc cal: necessitem que ens donin la informació necessària per interactuar, però no sabem realment què hi ha darrere. Un altre ésser tindrà una percepció completament diferent de la nostra, adaptada a les seves necessitats vitals particular; us imagineu com veuen el món els ratpenats, per exemple? (Us recomano un llibre apassionant que parla dels diferents sentits dels animals, La immensidad del mundo)

Veiem doncs que el que considerem 'realitat' és definida pels nostres sentits, perquè realment la nostra percepció és l'única cosa que realment sentim; la matèria és una hipòtesi còmoda per viure. Podríem dir que és evident, perquè tots compartim aquesta mateixa realitat material, vulguem o no, no? Sí, hi ha 'alguna cosa', però això no implica que tingui una existència absoluta, independent de nosaltres. Bàsicament, el que estem dient és que només existeix una cosa com l'estem percebent, que és la nostra percepció el que li dona existència. 

artista400Segur que aquesta afirmació us desperta moltes preguntes. Bé, si és així, us recomano que llegiu les referències que he posat més amunt, perquè les respostes a mi em superen de llarg - ho confesso. Però les que he llegit m'han convençut.

El problema és que estem tan convençuts que la matèria és real, que hem supeditat la nostra consciència a com podem fer-la emergir a partir de la matèria. Però és que és la matèria, el que emergeix de la consciència, i no al revés!


Mindfulness

Dediquem els divendres a la tarda al mindfulness, amb en Joan Carles Espejo.

  • ⋅ curs de vuit setmanes de 18:30 a 21
  • ⋅ classe regular a les 17:15 (només iniciats)

Últim butlletí