Espai de ioga

A la Rambla de Girona

Personals

En memòria de B.K.S. Iyengar

bksepdA vegades trobo alumnes que després de 2 o 3 anys de pràctica un dia m'aturen pel carrer i em diuen, "escolta, de fet, com es diu el ioga que practiquem?" Jo els aclareixo el dubte: Iyengar, dic,  lletrejant-ho lentament.

Que això passi em sembla molt positiu; vol dir que als nostres alumnes els agrada el ioga tal com l'ensenyem, sense preocupar-se de qui hi ha darrera. I és que el Mestre Iyengar, malgrat que va fer molta difusió del ioga,  també si calia fent exhibicions a la televisió, mai va voler caure en els extrems de ser mediàtic. Per ell, el més important era la pràctica del ioga, i que tothom tingués l'oportunitat d'accedir-hi. I això, que ens sembla obvi i natural, no és sempre el cas.

En aquest article us vull fer una breu ressenya del Mestre Iyengar, tal com jo l'he conegut i entès. Si voleu els fets vitals, podeu veure'n la biografia a la wikipèdia o la  versió anglesa  que és més extensa, o també en aquest documental (anglès).

Les seves contribucions al món del ioga són immenses. Sense ell, no només els seus alumnes sinó també els practicants d'altres escoles estaríem fent un ioga molt diferent. Ho mirarem de resumir.

  • en les àssanes: ha estat el pioner en refinar les postures per fer-les millor des d'un punt de vista anatòmic i fisiològic, fins al punt que moltes es fan servir com a alleugeriment (i cura en alguns casos) d'algunes malalties. Ha introduït conceptes com alineament, obertura, igualtat de contacte... tot el que expliquem a classe té l'origen en la seva manera de pensar. Així, també va ser el primer de fer servir suports per facilitat, i sovint fer possible, la pràctica; fem servir cadires, totxos, mantes, cordes... mil instruments que fan la nostra pràctica més plena i efectiva.
  • en el pranayama (respiració) també ha fet un treball increïble de reinventar i de repensar els pranayames tradicionals. Ha introduït el pranayama estirat, la posició de la barbeta al mentó (halandhra bandha) en la postura asseguda, i mil detalls tècnics que ens ajuden a practicar. I, encara més enllà, la idea sencera del pranayama com un acte més enllà de la respiració, un acte de pregària.
  • en dharana i dhyana (concentració i meditació): són un dels aspectes de ioga que apareixen a la pràctica sense que la majoria en siguem massa conscients. Ell els ha posat en el context de l'àssana explícitament, com un element a tenir en compte.
  • en filosofia, ell va ser el primer en relacionar el hatha ioga amb els tractats clàssics. En el seu llibre sobre els Ioga Sutras de Patañjali, lliga els conceptes filosòfics que hi apareixen amb la seva experiència com a practica d'un ioga físic. Abans que ell, la pràctica física era considerada un mer exercici, elaborat però inútil, sense massa relació amb els tractats clàssics. Així, ha escrit moltíssims articles i llibres defensant el ioga en tots els àmbits; doneu un repàs a la seva bibliografia. També us pot interessar aquest article sobre Iyengar i la tradició del ioga.
  • en pedagogia, ha format milers de professors; ha compartit sense reserves tot el que sabia del ioga i, encara més, ha entrenat l'ull de milers de professors, encoratjant-los a tenir en ioga la mateix visió crítica i científica que ell tenia. El ioga Iyengar demana capacitat d'observació, de qüestionament, de disposició a afrontar nous reptes no necessàriament en postures molt difícils, sinó sovint en les més senzilles.

També humanament B.K.S. Iyengar ha estat un exemple. Va viure tota la seva vida al costat del centre on ensenyava ioga, sense cap luxe que no tingués qualsevol veí. A través d'una fundació portava els diners que podia recollir cap al seu poble natal, Bellur, on va fundar escoles i hospitals amb l'ànim de donar oportunitats als seus compatriotes. Tot i que va viatjar molt, sempre va ser fidel als seus orígens humils, fins i tot en la seva mort, quan va preferir un enterrament envoltat pels seus alumnes a un amb honors d'estat com li podia pertocar. (vegeu aquí un article) D'alguna manera va ser també un revolucionari en l'aspecte social: en les seves classes no hi havia ni castes ni rics ni pobres: tothom, en pantalons curts, havia de treballar de valent. Això ens pot semblar trivial, però no ho era a l'Índia de fa 50 anys. Va fer Sirsasana a la reina de Bèlgica, però també l'he vist fent treballar sense descans a un pacient indi amb paràlisi cerebral.

Finalment vgurujijuliololdria explicar una petita anècdota que em va passar quan vaig visitar el seu centre, el RIMYI, a Pune. Resulta que és tradició de saludar els Mestres, no només de ioga sinó qualsevol persona sàvia o d'edat avançada, tocant-los la planta dels peus per indicar que estem als seus peus, com la pols que trepitgen. Això, la veritat, no em venia massa de gust. Per educació i caràcter em semblava una mica humiliant, i de fet vaig estar més d'un any, des de que vaig saber que hi anava, pensant com m'ho faria per no saludar-lo així. Vaig pensar que posaria les mans al pit, que miraria de despistar... Fins que el dia va arribar; després d'una classe amb Geetaji, la seva filla, sortint del centre el vaig veure assegut en una cadira, somrient i saludant als alumnes que passaven. Alguns li tocaven els peus, d'altres no, però en tot cas ell estava contentíssim de veure'ls. Era realment un home savi, i inclinar-me davant d'ell per tocar-li les sabates no va ser cap humiliació sinó una satisfacció. Quan vaig aixecar la mirada, el seu somriure acollidor era tot comprensió i bon humor.

En la foto de la dreta, presa el Juliol del 2014, podem veure encara B.K.S. Iyengar en plena pràctica!

Sense B.K.S. Iyengar la meva vida seria molt diferent, probablement no tant plena. Amb el ioga tinc els instruments per mantenir el meu cos, i el meu esperit, lleugers; l'escoliosi que té la meva esquena la tinc sota control, tot i que les varius no tant, però sobretot cada dia que passa sento amb més felicitat fluir la vida dins meu. Tant de bo sigui així sempre, i així ho pugui fer viure, en el que pugui ensenyar,  als que m'envolten i als meus alumnes. Tot això li dec.

Gràcies, Guruji.

altariyengarS

Ioga i ciència

Els efectes beneficiosos de la pràctica de ioga són evidents per la majoria dels seus practicants; molts senten que els estiraments els va bé per una pràctica esportiva posterior, que els alleugereix tensions a l'esquena, a les articulacions dels malucs o de les espatlles. També solen notar-se més optimistes, amb més energia i ganes de viure.
Però aquests efectes són comuns a moltes altres disciplines, tant físiques com meditatives. Quina és l'especificitat del ioga, i concretament del ioga IYENGAR®, respecte a les altres? No podria ser que els efectes fossin el resultat, senzillament, de passar una estona agradable i relaxada? És necessària realment una pràctica guiada per obtenir-ne beneficis?

Llegeix més: Ioga i ciència

Meditació en ioga

El terme meditació apareix contínuament en la nostra vida diària, fent referència a un estat mental vagament identificat amb el benestar i amb l'absència de consciència. Però dins el ioga, la meditació té un significat precís que s'emmarca en una filosofia mil·lenària.  

Llegeix més: Meditació en ioga