fbpx

Aquí teniu articles que he anat traduint. Molts provenen de Yoga Rahasya, la revista del RIMYI de Pune, i últimament hi vaig afegint coses que trobo per internet.

El ioga, més que àssana?

Voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre la pràctica i l'ensenyament de ioga. Ah! Sense fotos d'àssana.

Ioga i àssana

 

Ensenyar ioga com a més que àssana

Obro aquesta  entrada al blog amb l'objectiu de compartir amb vosaltres algunes reflexions més enllà de la  foto d'àssana que anem penjant. Jo rebo amb regularitat butlletins de gent que segueixo  (per exemple en Jon Yuen o els gimnastes de GMB) , i em semblen molt interessants perquè et donen un accés més personal (i real) a la persona que hi ha darrera.
El tema d'aquest correu és, sobretot, la meva experiència en el Cicle d’aprofundiment (curs de practicants de ioga) que he impartit al meu centre. Ho vaig proposar com una mena de guió de viatge per anar més enllà dels límits que ens imposa el ritme diari d'àssana amunt i avall.

Tinc la impressió que entre alumnes i professors ens concentrem sobretot en l'aspecte físic, perquè és el que resulta més evident (i potser efectiu), i això deixa de banda l'enorme riquesa que té el ioga. Per nosaltres és fàcil ensenyar àssana: es veu, es pot corregir, ens fa canviar, ens dona energia. Està pensada l'àssana com a porta d'entrada a un indret on també hi ha meditació, respiració, concentració, i (en altres mètodes) cant de mantres, visualitzacions, chacres...

El punt problemàtic és que els professors endarrerim l'entrada a aquest mon fins que l'alumne ha assolit un nivell 'alt' (amb totes les cometes). "L'alumne principiant quan ve al centre vol sobretot practicar estirament" és la idea. Però com que aquest alumne (i nosaltres mateixos) mai practiquem 'prou', posar en marxa aquests altres aspectes s’endarrereix indefinidament.

Que vol dir dir practicar 'prou'? Per a nosaltres profes, potser dues hores diàries? Per als alumnes, un parell de cops a la setmana? Sent realista, molta gent té una vida personal que no li ho permet (o, de forma legítima, no ho prioritza). Tenim a més la famosa dita "Val més un gram de pràctica que una tonelada de teoria", de Swami Sivananda. Té un cert sentit, però... vosaltres faríeu en cotxe mil quilòmetres sense mirar el mapa? El mapa no és el territori, però ens ajuda o moure'ns-hi.

Arribem doncs a aquest Cicle d'aprofundiment que vaig proposar. Alegrement hi vaig incloure, a més de les àssanes, temes d'anatomia i de filosofia índia (Yoga Sutra i Bhagavad gita). Per sorpresa meva, vaig omplir el curs molt abans de l'inici. Quina una responsabilitat!
Vaig posar-me doncs a preparar les classes tant com vaig poder, i a preparar-me també a canviar-les tan com fos necessari.
La part d'àssana m'és més fàcil perquè és la que hi dedico més hores. Passat ja l'entusiasme per l'ortodòxia Iyengar, exploro professors alternatius, o preparacions físiques que semblen més raonables (i eficaces). Això ho he pogut incloure fàcilment a les sessions, no sense el dubte de fins a quin punt volia fer el meu ensenyament normatiu Iyengar, que és clar però no sempre segur, i fins a quin punt ponderar-ho amb aquestes altres tècniques. Preguntes fonamentals com ara: «la ròtula, puja o no puja?», no tenen respostes de monosíl·labs, per a desesperació inicial dels alumnes acostumats a rebre ordre contundents. Introduir el pensament, la reflexió i la capacitat de crítica era un dels objectius. Potser al preu de perdre claredat expositiva?

La segona part de les sessions va ser la d'introduir conceptes de filosofia. No exagero si us dic que per cada hora que vaig donar me n'hi vaig passar potser trenta. Efectivament, em quedaven molt lluny els dies que vaig aprendre alguna cosa d’això en la meva formació, i sempre que havia intentat acostar-m'hi el text me n'havia expulsat, com un teixit hidròfug expulsa una gota d'aigua.

Em tocava formar-me a mi, doncs. Afortunadament vaig trobar uns cursos on-line (embodied philosophy) on s'explicava d’una manera que a mi m'inspirava: des d'un punt de vista universitari, més formal, però igualment apassionat. Així vaig recórrer les arrels dels Samkhya, vaig aprendre nocions de sànscrit amb l'Escola de llengües clàssiques (ara se dir, per exemple, "el savi menja arròs bullit"), i vaig aconseguir fer un mapa global de les dues gran obres en el ioga: els Yoga Sutra i el Bhagavad Gita. Pendents queden, entre moltes altres coses, el Yoga Pradipika i la filosofia no-dual. Potser el fet de no ser un gran entès en aquests temes m’ha ajudat justament a posar-me a nivell de qui ve per primera vegada, amb la ment verge de tot això, i té moltes ganes d’aprendre. Espero haver-li fet el camí més fàcil.
Finalment el curs s'ha acabat (vam acabar a mitjans de febrer) i puc dir que els alumnes han sobreviscut i s'ho han passat bé. Venia gent de molt lluny, i m’admirava de veure’ls aparèixer, amb tota les ganes, un dissabte al matí darrera un altre.

Em sembla que he donat el contingut que prometia, i que m'he esforçat en fer entenedor el que em sembla important d'explicar i que potser de bones a primeres no s'esperaven (i menys després de dinar) però que després han acollit amb moltes ganes. Gràcies a tots els que van venir pel seu entusiasme, la seva obertura de mires i les seves ganes d'aprendre.

Després de recollir energies ara ha tocat de repensar com hi vull tornar. Tinc ganes de compartir tot això amb més gent, i de fer-ho millor. Per aquest any el propòsit és de donar un ritme una mica més pausat en la pràctica i en l'ensenyament. Per això ho he dividit en dos mòduls, el primer més d'ensenyament Iyengar, el segon més alternatiu. Tot i que cal dir que el Sr. Iyengar va ser un gran investigador, i crec que molt del que fem ell ho hauria explorat també.
Moltes gràcies per llegir tot això. Si us ve de gust veure el que proposo pel curs que ve (a partir de l'octubre ho teniu aquí: Cicle d'aprofundiment 2020-21

Que sigueu feliços,
David

 

Sobre Adho Mukha Svanasana

(article original d'Hyper-mobile yogis, autora Celest Pereira)

Ara volem parlar del nostre estimat Adho Mukha Svanasana; una postura que sembla el nostre ‘pa amb tomàquet’, perquè moltes de les nostres seqüències hi comencen, i hi retornen una vegada i una altra. I és precisament per aquesta repetició constant que la postura té una repercussió tant important en la salut de les articulacions i de l’estabilitat global, per no dir com acaben quedant els nostres equilibris sobre les mans.

Donem un cop d’ull a alguns dels beneficis de la postura:

1. Posar pes als braços -

Això és especialment favorable per a la densitat dels ossos dels membres superiors. Els ossos tenen dues cèl·lules primàries que s’estimulen gràcies al pes: els osteoclasts que NETEGEN l’os vell, i els osteoblasts, que en CONSTRUEIXEN de nou. La teva Adho mukha és una de les raons del creixement de la densitat dels braços durant la pràctica de ioga.

2. Allargar isquiotibials i panxells -

A causa de l’angle de la pelvis i turmells, la cadena posterior queda col·locada en estirament. La ‘cadena posterior’ es refereix a la línia de la fàscia que ressegueix el darrera del cos. No tota la línia queda estirada, però malucs, isquiotibials, panxells, i malucs es col·loquen en una posició d’estirament que pot tenir adaptacions que afavoreix el seu rang de moviment (ROM).

Ara direm un parell de beneficis que m’ENCANTARIA incorporar a la llista que hem fet, però malauradament aquests beneficis depenen de les instruccions biomecàniques que s’apliquen duran la pràctica. Si, per exemple, el cos es troba col·lapsat, els beneficis desapareixen ,com el sentit comú de Donald Trump. Donem un cop d’ull a quins són:

1. Incrementar la mobilitat de l’espatlla en flexió -

Molta gent pateix per aixecar els braços per sobre el cap per agafar la seva tassa de te preferida. Simplement no tenen l’espatlla prou mòbil per fer la tasca de manera efectiva. Però el cos necessita te, i la tassa és enlaire, o sigui que el cos fabricarà una estratègia, encara que sigui estrafeta, per arribar a la tassa i fer un bon glop. La falta de mobilitat de les espatlles sovint es compensa eixamplant les costelles, per afegir angle addicional i arribar a l’objectiu.

Però per què fa això el cos? Per què no incrementar el rang de moviment de l’espatlla?

Perquè és força probable que aquesta persona tingui el múscul transvers abdominal dèbil, de seure tanta estona com fer els humanoides fem. El cos escollirà sempre el camí de menys resistència. Aconseguir que s’obrin les espatlles es molt i molt més dur i demana més esforç que simplement estirar la part del cos que està debilitada.

Adho mukha (feta correctament) és una postura genial per ajudar-te a incrementar l’angle de l’espatlla perquè hi aïlla el moviment, però ens cal activar el TVA (transvers abdominal) i empènyer les costelles a la posició neutral. Això vol dir no deixar que les costelles es projectin endavant sinó pensar més aviat en ajuntar-les i baixar-les, com provant d’empetitir la caixa toràcica. Si les costelles venen endavant en Adho Mukha, la postura reforça l’adaptació negativa. Negativa, perquè costelles endavant implica que la capa muscular profunda que estava debilitada de tant seure es debilita encara més, i les espatlles es queden com estaven, rígides.

adhomukha1

2. Augmentar la mobilitat a l’articulació del taló -

L’articulació del turmell és la unió de la tíbia amb el peu. És l’articulació que fa possible posar el peu de punta i flexionar-los.
Aquesta articulació ha de tenir bona mobilitat per fer la seva funció, i molta gent hi té problemes perquè han perdut l’ESTABILITAT del pont del peu. Això es veu clarament quan l’arc intern és pla.
De fet Adho mukha pot ajudar a millorar la mobilitat del turmell, però només si el centre del peu és estable i es manté l’arc. El problema és que molts professors només emfatitzen ‘baixeu els talons al terra’ en aquesta postura. Externament, pot sembla que és una gran mobilització del turmell, però a la pràctica és una història ben diferent...
Quan el peu es troba en una posició correcte, no queda massa marge per fer punta o taló, però en canvi el moviment a Adho mukha és força extrem. Així, el cos decideix de sacrificar el pont del peu per a poder baixar més el taló. El problema és que res ha canviat al voltant del turmell, continua rígid. I a sobre, la part mitjana del peu, que absorbeix el moviment, es torna laxa i fofa :-(

adhomukha2

3. Desenvolupa els músculs d’empènyer per sobre el cap -

Ja n’he parlat a bastament, així que perdona que soni com un disc ratllat, però és que Adho mukha és un exercici per EMPÈNYER. Per desenvolupar els músculs per empènyer quan el braç es troba per sobre el cap, et cal elevar l’escàpula (els omòplats). És a dir, ELEVAR en direcció a les orelles. Durant dècades, els professors de ioga han estat demanant de baixar les espatlles (lluny de les orelles). «Baixar les espatlles» és fantàstic quan estàs estirant, però si ho fas quan empenys et farà mal a l’articulació.

Les espatlles són especialment vulnerables a causa del seu ampli rang de mobilitat, o sigui que per tal de mantenir-les sense dolor i saludables has de moure l’escàpula en la mateixa direcció que l’húmer (l’os del braç), sinó et portarà problemes. En Adho mukha, l’húmer és AMUNT, o siqui que els omòplats han d’anar AMUNT. Capiche?

Em puc esplaiar durant hores sobre els detallets de les postures, però no et voldria avorrir. Per ara, sàpigues les dues coses que SEMPRE et cal fer, en qualsevol postura que facis:

1. Estabilitat

Sense estabilitat el cervell no rep prou informació per dir-te si t’estàs movent de manera segura, on estàs a l’espai, i què et passa a les articulacions. Llavors el cervell es pot espantar, sentir-se insegur, i crear, per tal de compensar, moviment fora de control. És per això que és tant important que sàpigues i entenguis quina estabilitat donen les principals articulacions i com fer-les més fortes si són dèbils (que és exactament el que el nostre curs on-line ensenya!)

2. Alternar en els patrons articulars

El teu cos segueix un patró predictible, on cada secció alterna entre mobilitat i estabilitat. Una vegada entens aquest patró el pots aplicar a cada postura de ioga, assegurant-te si estàs incrementant una debilitat nyonya o re-enfortint una hipertròfia enganxifosa. Amb aquesta informació clara pots llavors ser extra-puntillós, examinar aquests punt, i fer-los més saludables.

adhomukha3

Tot això és el que fem (i molt més), o sigui que si estàs engrandint el cervell, passem temps plegats! Estic preparant una retir per a professors el 21- 28 de Setembre a Turquia. Hi gaudiràs de classes de ioga cada dia i tallers amb mi, així com la formació d’anatomia. Però per sobre de tot, m’asseguraré que re-carregaràs les bateries donant temps per descansar, explorar la natura, fent excursions i amb tres repassos deliciosos per dia. Envia’m un missatge per reservar el teu lloc!

Gràcies per la teva curiositat i les teves tendències frikis. Per a mi és el plaer més gran de fer aquests bonus lliures per a vosaltres. Si tens qualsevol pregunta escriu-me i em posaré en marxa!

Celest (i Adell!)

Traductor: David Lloret, Espai de ioga. Publicat amb permís de l'autora.

Aquest article em va arribar del butlletí d'Hypermobile Yoguis. Aquí teniu la seva web conjunta, i la personal de l'Adell i de la Celest.

Yoga Sutras de Patañjali (Capítol 1 i 2) - Versió d'Edwin F. Bryant

A continuació teniu un breu resum de caràcter purament didàctic de l'excel·lent llibre «The yoga sutras of Patañjali», de Edwin F. Bryant. Mentre el llegia he anat prenent unes notes (en anglès) per estructurar-me la lectura. També he fet un llistat de la meva traducció de la versió anglesa, per tenir els Yoga Sutra en català. El meu propòsit és despertar-vos l'interès per aquest llibre magnífic, en la versió que sigui. David Lloret

Pàgina 1 de 15

© 2020 Espai de ioga Girona Rambla de la Llibertat, 6, 4 | 17004 Girona david@espaideioga.cat | +34-655341258