El Tantra clàssic de Hareesh

Fa poc m’ha arribat a les mans l’últim llibre d’un dels meus mestres, Hareesh. És un investigador americà del sànscrit i de la filosofia asiàtica, concretament del Tantra non-dual de Caixmir: tota la realitat és una, i generada per una consciència única, de la qual la individual és només una part. Els seus ensenyaments són extremadament precisos, basats en manuscrits de fa prop d’un mil·lenni, i al mateix temps la seva humanitat i sentit de l’humor ho impregna tot.

En el meu aprenantatge de ioga, vaig començar amb una aproximació purament materialista: feia ioga perquè m’anava bé per l’esquena. Aviat vaig veure, però, que els beneficis anaven molt més enllà: alegria, energia i la intuïció del sentit de la vida. Amb el temps, he anat conciliant la visió espiritual i la meva formació científica – vegeu, per exemple, l’article de per què la hipòtesi materialista no és científica.

Amb el temps, vaig anar explorant diferents tradicions espirituals. El budisme em va agradar molt, però va ser llegint els llibres de Hareesh, i concretament el de Tantra Illuminado (versió en castellà), que dins meu vaig entendre el sentit de la vida. Naturalment, de manera molt superficial, però sí que l’esquema general es va començar a formar.

Us recomano que repasseu el seu web i l’Institut de Tantra Illuminated (no té res a veure amb la versió sensual del Tantra que sol arribar). El seu llibre Tantra Illuminated em va canviar la vida espiritual, perquè vaig concloure que ja havia trobat el que ressonava més amb mi. Després, a l’hora d’aplicar-ho, tinc el problema que no em trobo còmode amb tot l’embolcall de rituals que formen la tradició, i prefereixo un no-dualisme menys ritualistic, de l’Adyashanti.

En tot cas el Mestre Hareesh és un escriptor excel·lent, amè i rigorós. Escric tot això per recomanar-vos l’últim llibre que ha tret:

Near Enemies of the Truth: Avoid the Pitfalls of the Spiritual Life and Become Radically Free

Jo n’estic llegint la versió per kindle a través de (ai) amazon. De moment només és en anglès. Podeu llegir una mica el que explica si feu una cerca al seu web.

La definició dels ‘near enemies’, enemics propers, és la següent: són conceptes espirituals, molt estesos i donats per cert, que són molt propers… però que no necessàriament ens ajuden, i de fet poden servir com a excusa per no avançar en el creixement personal.

Per exemple: que tot depengui de com es mira, fa que res sigui veritablement cert, i per tant no cal fer res perquè tot depèn.

Altres: segueix el teu cor, sanació energètica, el concepte de Déu, parlar amb el cor…

Cadascun pot tenir una versió positiva, i una altra d’enormement atractiva que ens serveix per quedar-nos satisfets en la nostra bombolla de comfort (sovint, donant lliçons als altres!).

Us recomano que doneu un cop d’ull a aquest article, on ell mateix fa la presentació d’aquests concepte: Parlant amb la veritat a la mà.