Ioga i entrenament: integrar força i flexibilitat
La relació entre ioga i entrenament no sempre ha estat evident per a mi. De fet, el meu recorregut personal ha passat per diferents etapes fins a entendre com integrar-los de manera coherent i saludable.
Els inicis amb el ioga Iyengar
Quan vaig començar a practicar ioga Iyengar, em va fascinar la seva capacitat d’analitzar les postures. Dividir una Asana en parts. Aïllar moviments. Ajustar l’alineació amb precisió.
Cada segment del cos es movia de manera aparentment independent, però el resultat era profund. La postura es transformava des de dins. També ho feia l’àmbit energètic i mental.
Aquesta manera de treballar aportava consciència i detall. Però amb el temps vaig començar a notar-ne els límits.
Sovint la pràctica es tornava excessivament mecànica. La cama es movia separada del tronc. El tronc desvinculat dels braços. El cap, una peça a part.
A més, la repetició constant per aconseguir postures “difícils” acabava generant frustració. I en alguns casos, lesió.
Una nova mirada sobre el cos
Més endavant vaig conèixer altres enfocaments, com el mètode Synergy. Aquí la proposta era diferent: una pràctica més global i integrada.
En lloc d’aïllar, es tracta d’acompanyar. En lloc d’oposar, coordinar.
Aquest canvi va transformar la meva manera d’entendre el cos. També va redefinir què vol dir avançar en una pràctica de ioga.
Un cos sa no és només flexible. És un cos que es mou amb coherència, força i control.
Ioga i entrenament: el punt de trobada
Curiosament, el següent pas va ser tornar a alguns principis del ioga Iyengar. Però aquesta vegada amb una mirada diferent.
Vaig descobrir (amb la inspiració del meu amic Sergi Bou) entrenadors físics que treballaven la flexibilitat d’una manera molt similar:
- Aïllant parts del cos
- Mesurant rangs de moviment
- Buscant alineació precisa
Això em va reconciliar amb els meus anys de pràctica anterior.
Vaig entendre que ioga i entrenament no són oposats. Poden ser complementaris.
Al centre, això em permet utilitzar cadires, tamborets, eslingues i barres de manera creativa i segura. Els suports ja no serveixen només per “arribar” a la postura, sinó per construir força dins del moviment.
Flexibilitat amb força: un nou enfocament
La diferència principal és clara:
Ja no busco el límit màxim del rang de moviment. Prefereixo treballar lleugerament abans del límit. Activar musculatura. Reforçar l’articulació. En alguns casos, fins i tot incorporar pesos.
Un exemple és Uttanasana:
En lloc de quedar-me passivament a baix, pujo i baixo activant els músculs isquiotibials. Així, mentre s’estiren, també s’enforteixen.
Aquesta combinació de força i flexibilitat protegeix l’estirament. El múscul no només s’allarga. Es torna més capaç.
Això és, per a mi, la integració real entre ioga i entrenament.
Més enllà de la postura
Encara hi ha altres matisos en aquesta manera de treballar. Petits ajustos que transformen profundament la pràctica. Però el més important és entendre que el cos no necessita ser forçat. Necessita ser educat. Llegeix, per exemple, un article sobre si és millor pujar amb l’esquena recta o no, o sobre si realment són efectives les regles de postura-contrapostura.
Si vols descobrir com integrem ioga i entrenament a les classes, t’animo a venir i experimentar-ho en primera persona.