Un dels misteris més grans de la nostra existència el tenim justament davant dels ulls o, més precisament, darrere dels ulls: estem entenent aquesta frase i, a més, hi ha algú, una entitat, que l'està entenent. La qüestió és encara més present últimament, perquè els sistemes d'intel·ligència artificial ens han fet evident que es pot respondre una pregunta, fins i tot de manera molt elaborada, sense necessitat d'entendre-la.
Però voldria centrar-me en la hipòtesi que en el nostre món dona per certa, sense reflexionar-hi: que la consciència té una base purament física. Tot el que sentim i pensem és resultat de la interacció de les molècules de les neurones dins del nostre cap, i que fora d'això no hi ha res més. Naturalment, això està en contradicció amb el que diuen la majoria de les religions i, en el fons, també en el que íntimament creiem (la majoria). Malgrat tot, posem l'excusa que la ciència diu que tot és material per tal de viure, nosaltres, una vida purament material. Sentim a dir que a algú li ha passat coses inexplicables, però, excepte si ha estat en primera persona, poques vegades ho integrem. El fet és que vivim una vida purament material, pensant si potser existeix un món espiritual, quan (segons molts mestres) el món material és només una petita expressió del món espiritual.
Com a científic que soc, sovint trobo injusta l'etiqueta que hem assignat a la ciència com una societat tancada, amb hipòtesis irreformables i interessades. És veritat, costa molt d'avançar, però igual que passa a moltes branques del saber. Algú va dir que la ciència avança a cops de funeral, quan la generació que sostenia un dogma és enterrada i pot sortir un nou paradigma.
Us voldria presentar un article d'una institució científica que treballa justament per fer arribar aquest nou paradigma. I és que resulta que ja s'han fet nombrosos experiments, i des de fa molts anys, que demostren que la consciència no és purament material amb la mateixa certesa estadística que, per exemple, ens ha permès fer arribar el telescopi James Webb 1,5 milions de km lluny de la Terra.
L'article té una part densa on fa una revisió dels diferents models d'interacció ment-cos. Si, com jo, sou dels que mireu més les fotos, podeu passar a la part "Fenòmens suggerits per un model de consciència no local", on fa una llista d'uns quants fenòmens 'inexplicables', i perfectament documentats:
- percebre informació de llocs llunyans
- percebre informació d'una altra persona
- percebre el futur
- capacitats cognitives aparents més enllà de l'experiència/aprenentatge/habilitat de la persona que les presenta
- les experiències de consciència no locals són habituals
- les habilitats cognitives es poden retenir quan el cervell està seriosament compromès
Volia traduir l'article, però avui ja les traduccions automàtiques són molt bones (en molts contexts) i això m'estalvia unes quantes hores de picar pedra. Us el deixo aquí a sota, per si li voleu donar un cop d'ull. Us haig de confessar que és un article que no he entès en profunditat, però igualment em reconforta saber que hi ha gent que es pren molt seriosament aquesta qüestió, i que val la pena obrir-se a aquesta possibilitat.
Naturalment, també la pràctica del ioga ens porta a un accés més profund a la realitat; vegeu-ho en aquest article: El ioga, més que àssana, també en un altre on parlo de la devoció: Bhakti, amb l'Edwin Bryant, o encara un de la filosofia del ioga, Els ioga Sutra
I si la nostra existència no fos purament material?
Article traduït Article original
Un resum de l'article:
La naturalesa de la consciència és considerada un dels misteris més perplexos i persistents de la ciència. Tots coneixem l'experiència subjectiva de la consciència, però d'on sorgeix? Quina és la seva finalitat? Quines són les seves capacitats completes? L'assumpció dins la neurociència d'avui dia és que tots els aspectes de la consciència sorgeixen únicament de les interaccions entre les neurones al cervell. No obstant això, l'origen i els mecanismes dels qualia (és a dir, l'experiència subjectiva o fenomenològica) no s'entenen. David Chalmers va encunyar el terme "el problema difícil" per descriure les dificultats per a elucidar els orígens de la subjectivitat des del punt de vista del materialisme reductiu. Proposem que el problema difícil sorgeix perquè una o més suposicions dins d'una visió de món materialista són errònies o incompletes. Si la consciència implica més que l'activitat de les neurones, llavors podem contemplar noves formes de pensar sobre el problema difícil. Aquesta revisió examina els fenòmens que aparentment contradiuen la noció que la consciència depèn exclusivament de l'activitat cerebral, incloent-hi els fenòmens on la consciència sembla estendre's més enllà del cervell físic i el cos tant en l'espai com en el temps. Els mecanismes subjacents a aquestes propietats "no locals" suggereixen vagament l'entrellaçament quàntic en la física, però com aquests efectes poden manifestar-se és altament especulatiu. L'existència d'aquests efectes no locals sembla donar suport a la proposta que es poden requerir models post-materialistes de la consciència per trencar l'impàs conceptual presentat pel problema difícil de la consciència.