© 2017 by Ellen Huang Saltarelli, traduït amb permís de l'autora per David Lloret. Article original aquí.
S’anomena «diàstasi dels músculs rectes abdominals» a la separació vertical d’aquest múscul (el de ‘taula de rentar’, o de tauleta de xocolata) a cada costat de la línia central. Això, en algun grau, succeeix a totes les dones durant l’embaràs, i es pot mesurar segons l’amplada dels dits. Al final del meu embaràs, la meva diàstasi era de tres amplades de dit. Amb el treball enfocat que mostro en aquestes sèries, ara és només d’un dit d’ample.
Tenim la sort que el món del ioga és extensíssim, i que quan estem cansats d'una part ens queda la resta del pastís per tastar. A mi em passa ara que el món de l'anatomia ja no em motiva tant com abans; suposo que he arribat a un punt d'equilibri en la meva pràctica, on no necessito fer àssanes molt complicades per connectar amb l'infinit dins meu. També estic molt còmode amb el Yoga Synergy que vaig aprenent amb en Simon.
A vegades trobo alumnes que després de 2 o 3 anys de pràctica un dia m'aturen pel carrer i em diuen, "escolta, de fet, com es diu el ioga que practiquem?" Jo els aclareixo el dubte: Iyengar, dic, lletrejant-ho lentament.
Que això passi em sembla molt positiu; vol dir que als nostres alumnes els agrada el ioga tal com l'ensenyem, sense preocupar-se de qui hi ha darrera. I és que el Mestre Iyengar, malgrat que va fer molta difusió del ioga, també si calia fent exhibicions a la televisió, mai va voler caure en els extrems de ser mediàtic. Per ell, el més important era la pràctica del ioga, i que tothom tingués l'oportunitat d'accedir-hi. I això, que ens sembla obvi i natural, no és sempre el cas.
Autor: Roger Cole
Publicat el 24 de maig 2013 a:
http://yogainternational.com/article/view/handstand-balance-is-bliss
Un truc màgic: fes servir les mans com a peus i els braços com a cames per trobar l'equilibri en
adho mukha vrksasana.
Pàgina 4 de 5